Contràriament al que sovint ens volen fer creure, la vida no és un carrer de sentit únic, ni una carretera al final de la qual floreix una terra de mel i roses. El sentit de la vida el construïm cadascun de nosaltres: tants caps, tants sentits.
La poetessa Andrée Maillet, afirma que «La vida només té un sentit: la línia que va del naixement a la mort, la resta només és farciment».
L’escriptora alemanya Juli Zeh ha deixat dit en una de les seves obres que «El sentit de la vida és allò que queda quan un es desembarassa de tot el que és absurd»
El sentit de la vida és un concepte individual i intransferible, que nia en el fons dels nostres pensaments i repta sinuosament entre els nostres somnis. El sentit de la vida es construeix a redós dels nostres desitjos i les nostres esperances, dels nostres coneixements i les nostres experiències, que són volubles i canviants.
Però deixeu-me aquesta vegada dir-vos que ella amb la seva mirada neta, el seu cor pur, i la seva bondat extrema amb 21 anys ha estat capaç de donar un gran sentit a la meva existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada