Migdia a l'estació de Figueres la veig que puja al tren desconsolada, plora amb ganes son llàgrimes de tempesta de primavera, dures, compactes amb sentiment amb tristesa, molta tristesa.
S'adreça a mi amb educació per demanar un mocador li dono tot el paquet, li farà falta.
Continua plorant, la deixo tranqui-la, penso que segurament necessita intimitat.
El tren es posa en marxa jo al principi ella al final del vago, arriba el revisor, li ensenyo el bitllet tot correcte.
S’apropa a la noia ella no porta, el revisor amb to sec li pregunta a on va.
Li contesta que no sap, no te diners i es vol morir.
El revisor de manera pertinent li diu que ho sent però si no te diners s’ha de baixar en la propera estació.
M’aixeco li dono a la noia 10 euros per pagar el bitllet i torno al meu lloc.
Desprès de pagar el bitllet s’aixeca camina fins al meu seient, vesteix desarrapada amb un xandall negre brut i en torna el canvi, li dic que es igual, en demana un telèfon per trucar-me algun dia i tornar-me'ls, li dic que nomes son diners.
Els ulls no deixen de regalimar pluja amarga, li pregunto que li passa, explica que mal d’amores esta embarassada de 3 mesos ella vol tenir-lo el seu xicot no i la ha fet fora de casa de males formes.
El tren arriba al meu destí Girona, li desitjo molta sort, te 28 anys i es diu Marta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada