Petit

De petit m’agradava pujar als arbres. Enfilar-m’hi i romandre quiet, amagat entre les branques. En recordo un, on passava tardes senceres imaginant-me vestit de fulles i escoltant bocins de converses alienes d’ocells i de persones. M’agradaria tornar a trobar un arbre com aquell. Ben alt. Esbrinar quina olor fan les flors d’oceans. I créixer.

Valors

Vivim en una societat que ha oblidat que només l’esforç personal i l’honestedat la faran créixer i reeixir.”(Josep Cornellà i Canals)

Arrels

Arreles en mi com el tacte de la tebior la primera nit d'hivern. Com la promesa del teu cos abans d'encetar la certesa de tots els besos. Com el verd de l'heura s'arrapa al gris de les parets. Arreles en mi així, com si res. Sense haver de forçar panys ni portes. Sense haver de conjugar nous verbs.

Més lliure

Només en contextos molt concrets es pot detectar que certes rutines quotidianes són esclavituds. M'agrada saber que es pot viure seient a terra i que amb una cullera es pot menjar pràcticament de tot.

Deixar de necessitar és sentir-se més lliure.

Buidar-se

Mal de cap. Pell de gallina arreu. La calor m'odia i m'espera a totes les portes per asfixiar-me. Jo només vull treure el tap de l'aigüera i buidar-me lentament. Que tot el malestar se'n vagi per l'eixidiu d'aquest agost insuportable