2010

El temps canvia zeros de lloc i escurça distàncies entre l'u i el dos. Començarem a caminar pels carrers desconeguts del nou any, a l'abric d'una ciutat de parets antigues i mirant el món a través de l'objectiu d'una càmera rèflex.Fotografiarem el contorn del desig, desenfocarem la realitat i ens escriurem postals des de les puntes dels dits.

Envejecer juntos

Hemos sido libres antes de aprender a serlo"
Vivimos en sociedad, pero no socializados; en ciudades, pero no civilizados: nos apiñamos en urbes, pero no para crecer juntos sino para consumirnos unos a otros. La sociedad es un mercado donde nos consumimos como empleados, como amantes, como parejas, como amigos. Y vamos reemplazándonos sin haber llegado a convivir plenamente en madurez, porque cambiamos de pareja; de amigos o familia sin hacer en cada ocasión el necesario esfuerzo de cambiarnos - de mejorarnos-a nosotros mismos. Tenemos todos los incentivos para prorrogar la adolescencia hasta las canas pero ninguno para empezar a madurar, que es la aceptación de ese común vivir y envejecer juntos".

Javier Gomá, ensayista; director de la Fundación March

Solstici

Estreno solstici i alegria. Un bon dia manuscrit es refreda a la cuina. Tè calent, mitjons gruixuts als peus, flocs de neu que esperen el senyal per saltar del núvol sense paracaigudes. Començo a embastar un dia més sobre el teixit d'aquest desembre apedaçat amb retalls de calendaris d'advent i paper de regal. I surto al carrer a dibuixar somriures amb protector labial a les parets d'aquest hivern, mentre espero que, dins la meva llar, es vagin consumint les hores que em separen de tot allò que realment importa. L’amor comença a preparar el nou any i el Nadal s'amaga a totes les cantonades.

Tens 5 minuts

5 minuts de rellotge des d'ara mateix perquè recordis tot allò dolorós. Aquell noi,noia que odies o que encara estimes. Aquell mal dia de ridícul, de dolor, de mort, de soledat.
5 minuts perquè et revolquis en la desgràcia, en l'autocomplacència i en la por. 5 minuts de d'ara. Recorda aquell moment terrible en que vas saber que estaves sola, que ho estaries per una llarga temporada. El moment en que vas estar sola per primer cop en el teu pis de soltera i et vas adonar que no volies la soletat. El moment en que et van deixar, vas deixar, vas veure com el deixaven, el moment just en que vas sentir que el cor es trencava. Recorda el moment del comiat, trist. El moment de la mort, injusta. El moment de la por, terrible.
Recorda-ho tot. Tens 5 minuts.

Un cop ho hagis fet... oblida. Ara. Avui. Aquí. Ja han passat els cinc minuts.
Dedica la resta del dia a fer petons lentament...
És molt més productiu.

Be cool baby

No més histories sense color. No més angoixa de aeroport. Fugir de les històries de pàgines tristes amb cobertes de pseudofelicitat. Voler tornar a casa. I arribar i obrir la porta i trobar el llum encès i la casa que fa olor a llar i a vida. No més vespres de sopars amb cors buits i pensaments que esdevenen paraules mudes, absurdes, quan obrin la boca per mastegar la soledat. A aquestes alçades encara hi ha colors i conceptes que no sé vocalitzar.