Maig fa olor de vida. Creixen flors entre les llambordes i la llum s’allarga com l’esquena estarrufada d’un gat mandrós. Els dies s’esberlen contra la claror del matí, els camps s’omplen de colors fluorescents i el vent escombra la polseguera que havia deixat un hivern que semblava omnipotent.
Maig fa olor de temps de flors i la gent pastura pels carrers amb un somriure de galta a galta, com si la crisi es solucionés en funció de la climatologia, com si a la independència s’hi arribés per la quantitat de banderoles penjades als carrers i, per sobre de tot, com si el Barça hagués de guanyar sempre.
Maig es claror d’amors i de records d’esperança, amb l’alè primaveral dels propis i dels forasters, que es fotografien a la cantonades del Call de Girona amb un anhel d’immortalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada