Divendres

Hi ha dies que és fàcil somriure. I no saps per què. Potser hi contribueix el fet que és divendres, que tenim permís per transgredir els horaris fixats entre setmana i això ens fa sentir una mica més lliures. O senzillament perquè en tenim tantes ganes que no podem reprimir les rialles efervescents i el bon humor de cap de setmana. No sé per què però aquest vespre, assegut al sofà de casa  he gaudit amb la meva filla de una bona sessió de cine i patates fregides, com si fos la primera vegada.

Dies de primavera

En aquets dies de primavera la vida als nostres pobles sembla diferent, més lluminosa, els camps esclaten entre grogors de colza i vermellors de rosella, els punts de lectura avancen amb parsimònia entre les pàgines feixugues dels llibres regalats i el ruixats s’esvaeixin ràpidament amb un potent raig de sol que ens emplena d’energia. Després de Sant Jordi les roses comencen una lenta agonia, els pètals cauen d’un en un al voltant dels gerros, i els mes afortunats es secaran al cor de un llibre que amb el pas del temps ens recordarà els sentiments viscuts.

No creuen en el nostre futur

Educar és transformar. La llibertat no ens ve donada de naixement, és a través de l’adquisició de la raó que esdevenim lliures. Educar és transmetre aquesta raó i el progrés de la espècie humana està lligat intrínsecament amb el progrés de l’educació. Més enllà de fets i noms, podríem dir que la història de la civilització és precisament la història de la lluita per una educació cada vegada més justa i universal.

Des de la consolidació de la democràcia, aquest país on ens ha tocat viure, ha anat teixint un sistema educatiu bàsic, gratuït, universal i obligatori. Ara uns nous governants a Espanya, però també a Catalunya, han decidit revertir aquest procés amb l’excusa de la crisi econòmica. Aquests nous governants, vells coneguts de tothom, no creuen en aquest model educatiu, ni molt menys en els valors en què se sustenta i per això han decidit desmuntar el sistema educatiu, reduint el seu finançament i augmentant les ràtios alumne/professor.

Sempre s’ha dit que invertir en educació és invertir en futur. Deixant d’invertir en educació ens han deixat clar que ja no creuen en el nostre futur. Per a ells només existeix el present, el present dels mercats financers i del benefici a curt terme.

Pronostic

Hi ha un home del temps que ensinistra les isòbares com si fossin fils de llana que lliga al voltant del seu dit, treu ramats de núvols a pasturar i guarda el vent dins d'una gàbia. El mateix home del temps que no creu en previsions ni mapes estima una dona de caràcter variable, ulls màgics i pell de mar arrissada que viu a cop de premonició. Quan estàs perdut entre dies d'amors tempestuosos, a qui li importa el temps que farà l'endemà.

Entretemps

Com sempre torna a aparèixer el mes d’abril en l’horitzó gris dels nostres calendaris, amb una llum carregada de colors d’aigua. Les glicines floreixen  en els vells murs descarnats i les roselles semblen ferides sagnants en els camps. El país torna de cop a la vida, els nostres paisatges no s’han dissenyat pensant en les grisors de l’hivern, ni en les ardents calorades de l’estiu, som gent d’entretemps.

La vida fa aigües

Terra ferma esdevé oceà sota els nostres peus. La vida fa aigües, i els escafandres es paguen a preu d'or. Les dones i els nens primer. Campi qui pugui! En aquest joc d'atzar, la sort és a les mans d'aquells que manen.