Historia de un letrero

Voler recordar

Imaginar què fas, què penses, si realment et compensa tot plegat. La rentadora que acaba, el sol estès a fora i aquest cel tan blau que se't clava a la retina i et forada per dins suaument, sense fer mal. Les sumes i restes, les tecles blanques i negres, les abraçades petites, les grans abraçades, tots els llibres que queden per llegir, tantes coses per fer. Aquest cos cançat que s'abandona a un mai més, que aprèn el mot carícia i el verb estimar. Imaginar què vols, què toques, què sents. El telèfon que sona, la vida que no espera ni escolta. Una vida plena, un carrer amb mil sortides, un trajecte sense final, un voler recordar.

Spring

Tot comença a florir. Hauré d'imitar la naturalesa, que diuen que és sàvia. Obrir finestres perquè entri el sol i marxin las pors. Alliberar-me de tot aquest llast, fugir dels miralls, i treure al balcó totes les plantes que estan marcides.

TONI ZENET

Déjame esta noche... soñar contigo,
déjame imaginarme en tus labios los míos,
déjame que me crea que te vuelvo loca,
déjame que yo sea quien te quite la ropa,
déjame que mis manos rocen las tuyas,
déjame que te tome por la cintura,
déjame que te te espere aunque no vuelvas,
déjame que te deje, tenerme pena.

Si algún día diera con la manera de hacerte mía,
siempre yo te amaría como si fuera siempre ese día,
qué bonito seria jugarse la vida, probar tu veneno,
que bonito seria arrojar al suelo la copa vacía.

Déjame presumir, de ti un poquito,
que mi piel sea el forro de tu vestido,
déjame que te coma solo con los ojos,
con lo que me provocas yo me conformo.

Joc de paraules

La gent creu el que veu, veu el que vol i vol el que no té. Tampoc té el que necessita ni necessita la meitat del que té. Potser té el que pot, pot el que se li permet i se li permet el que interessa. Però allò que interessa sempre és el que preocupa, i el que preocupa no és el que la gent creu.

Hombre de negro

La Felicitat

Diuen que una vegada un tigre vell i molt respectat, tot passejant per un bosc del qual ell era el guardià als peus dels Himàlaies, va trobar-se amb un petit tigre que intentava agafar-se la cua donant voltes sobre si mateix sense parar. El tigre vell li va preguntar: “Per què ho fas això?”El petit tigre va contestar: “Perquè he après que el millor és la felicitat i la meva cua és la felicitat”.El tigre vell, molt conegut i respectat a la regió per la seva saviesa i al qual se li atribuïa el poder d’invocar a Indra, li va respondre: “Jo també sé que la meva cua és la felicitat, però m’he adonat que quan la persegueixo se m’escapa i, en canvi, quan vaig fent el que haig de fer ella ve darrera meu per tot arreu on jo vagi”.

Mi Ángel

El ángel que presidió mi nacimiento dijo:”pequeña criatura hecha de alegría y júbilo,corre y ama sin la ayuda de nadie en la Tierra”
William Blake