dijous, 24 de setembre del 2009

Tardor

M’agrada anar al mercat, sobretot ara, quan comença la tardor. El nostre país va ser dissenyat per a donar els seus fruits més saborosos durant aquestes setmanes de mig setembre a mig novembre. Figues, magranes, raïms, les primeres pomes, els primers bolets... La tardor és l’estació dels colors radiants, vermells, ocres i grocs.

dimecres, 16 de setembre del 2009

Efímer

Sovint no ens n'adonem com d'efímers són els moments realment importants. Sovint duren segons, minuts, amb sort algunes hores. Els moments que ens canvien la vida són rapidíssims, un obrir i tancar d'ulls. I, generalment, un no n'és conscient de com d'important és aquell moment que acaba de viure fins que el moment ha passat i ja ha canviat tot l'esdevenir de les coses. Un moment per enamorar-se, per decidir, per triar, per dir si o no, per fer-se gran. Només un moment, tant efímer, tant curt, que amb prou feines si has pogut fotografiar.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Certeses

Rebo postals anònimes de llocs on mai aniré. Sento la flaire de tots els cafès que no prendré mai amb persones que no arribaré mai a conèixer. Oloro totes les flors que mai no rebré. Llegeixo la primera plana de tots els llibres que mai tindré. Li segueixo el joc a la recança. Ella no sap que tinc les butxaques farcides de certeses.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Sense donuts ni cartera

Comença el meu particular descens als inferns. Sense donuts ni cartera, únicament amb la PDA plena de cançons rialleres, em sorprenc a mi mateix desitjant seure’m, i entre cançó i cançó comptar tots els petons de bon dia que se m’han marcit als llavis, pensar quin llibre salvaria d’un incendi, trobar allò tan imprescindible que m’enduria a una illa deserta. O intentar esbrinar quantes paraules d’amor es poden encabir en un gigabyte.

dimarts, 1 de setembre del 2009

Contrapunts i Tonalitats

El silenci fa les maletes: les veus van tornant i s'instal·len novament als seus llocs donant cos, altre cop, a aquesta remor contínua que s'escola per tots els racons de l'oficina i es barreja amb els primers telèfons que es van despertant de la seva hibernació particular. Cròniques d'estius fets a mida explicades a corre-cuita. Noms, pronoms, adjectius i verbs que dibuixen itineraris de diverses tonalitats, mapes personalitzats del descans i de la felicitat. Aquest és un dimarts de música enllaunada, monotonia i somriures forçats. De contrapunts, notes esbarriades i il·lusions, vestides de dies de festa, que dormen plàcidament sota la taula.