Laborables

Davant el naufragi dels dies laborables, és reconfortant tenir la certesa que pots aferrar-te al cap de setmana que, per defecte, sempre sura. S'ha de saber, però, deixar-lo anar quan toca: el diumenge acostuma a perdre aire i s'esgota tot just en arribar a terra ferma. Dilluns és una platja de sorra grisa que conquerim amb cançons alegres per no enfonsar-nos abans d'hora.

O podem aconseguir

Son las ganas de CAmbiar la realidad,
Las que hacen que me sienTA vivo
Y buscaré Los que qUiereN como Yo
Ese sueño reAlizar….
En UN libro que NOse llego a escribir
Leo normas para Usar la vida
Pero yo se que ninguna seguiré
Viviré el momento
AunquE hay diStancia
Ya no esTAmos solos
Hijos de una misma humanidad
Almas que volando buscan ideales
Y con valenTía encontraras
Cruzará Fontrera DE cualquier ideología
La Emoción nos UniRá en esta gran idea
El mundO ahora Podemos cAmbiar
Eso quieres tu y contigo lo voy a intentar
En las paginas en blanco tu y yo
Escribimos todos nuestros sueños
Y nadie ya el futuro robará
De nuestras manos
Aunque hay distancia
Ya no estamos solos
Entre lunas nace la verdad
Almas confundidas somos corazones
Con la misma idea de libertad
Aunque hay distancia
Ya no estamos solos
Nuestra dudas no nos detendrá
Cruzará Fontrera y no conoce geografia
La emoción que nos regala esta gran idea
Aunque hay distancia
Ya no estamos solos
Juntos buscaremos la verdad
Almas que se encuentra vuelan corazones
Con la misma idea de libertad
Un mundo nuevo en el que vivir
Ahora lo podemos conseguir
O Junto a ti.. junto a mi
No Estamos Solos - Eros Ramazzotti y Ricky Martin

A la ribera del Fluvià

Banyar-se en un riu, avui en dia, té quelcom d'extraordinari. Anys enrere, però, era tot un gest habitual a l'estiu quan escapàvem de casa i de la calor i posàvem rumb al racó del riu que havíem fet nostre a força de visitar-lo cada diumenge.

Avui l’aigua era freda però vaig estar a punt de donar-me un bany i he enyorat aquets temps d’un riu d'aigües ben clares. El meu pensament va tenir quelcom de bateig, o de renovació. O de tornada a aquells diumenges antics de còdols i pedres planes que saltaven fins a tres cops a la superfície abans d'enfonsar-se.

Ja t'ho diré-Si vens

Castell de Sorra

Veus aquest castell? Esta fet en una platja preciosa de un país genial: Catalunya.

La gent ,la bona gent sortirà dema onze de setembre a demanar el dret que tenim tots els pobles de ser independents i lliures.

El castell es de sorra i quan puja la marea desapareixerà arrossegat per les ones mediterrànies que banyen les costes de un petit país que vol viure en pau agermanat amb els altres països de Europa i el mon.

L’encant de Begur

Begur vila alta i blanca, que viu com en un somriure a la falda d’un puig, coronat per un castell mil·lenari. Begur, entre muntanyes que pugen i baixen, assetjades per pins, alzines i sureres. S’amagà durant vint centúries  darrere d’un massís calcari, per apartar-se dels perills de la mar salada i de les vergonyes de la tramuntana. Begur, terra d’indians, de gent que va i que torna, que no pot oblidar-se del seu país.

Begur, continent perdut, terra de promesa i de vacances amb llargs estius, de gent que parla i que recorda, que trasteja pels camins de ronda i que finalment esclata en una gran festa de sabor, llima, menta, ron i salsa.

Rastrelli Cello Quartett Piazzolla - Oblivion

Sublima

He tingut l’oportunitat de gaudir de la seva musica en directe.

Hi he trobat, harmonia, pau i molta, molta sensibilitat.

Setembre

Arriba setembre i la calor afluixa. Les pàgines del calendari s’acumulen al costat dels mesos vençuts, el sol desvia una mica la mirada cap a altres regions i els ocells comencen a activar els seus plans migratòries. Els arbres remouen imperceptiblement les branques i el raïm madur ens recorda la proximitat de la verema.

David Byrne & St. Vincent - 'Who'

Who’ és el primer single del disc, ‘Love this Giant’, que han fet a mitges David Byrne (exTalking Heads) i Annie Clark (St. Vincent).

Euro@Europa

Per a intentar ressuscitar l'espectre de la Roma imperial, els nois de la banca europea van inventar l'euro, una moneda de merda, imitació del dòlar, una patent de cors per a milionaris dons als pobres només ens va posar una pedra penjada all coll. Deu anys després, la jugada ha resultat tot un èxit financer i una absoluta catàstrofe econòmica, amb diversos països a la vora de la fallida encapçalats per Grècia i milions de desocupats ensumant en les escombraries amb famílies senceres desnonades, mentre els indecents governants es dediquen a facilitar l’espoli als banquers.
El mite ho diu tot: Zeus, aquell obscè déu de l'Olimp, es va disfressar de toro per a forçar a una noia anomenada Europa. Engany, rapte i violació. Aquest es el nostre origen i la nostra destinació xifrats en una antiga historia mitològica.