dijous, 29 d’abril del 2010

Derrotes i Victòries

No estic trist per la derrota d'un equip concret. No he patit taquicàrdies ni espants, ni desmais ni alteracions hormonals vinculades, en aquest cas concret, a 22 tios i una pilota.
No me interesa el futbol.
No he deixat de dormit per aixo. Estic la mar de tranquil.
Em sorpren profundament, això si, que la derrota d'uns sigui motiu d'alegria per uns altres, i no parlo dels contraris, dels vencedors, sinó dels que ja havien estat eliminats i derrotats amb anterioritat.
Diu molt sobre la felicitat d'un quan el que et fa feliç no és la teva felicitat sinó la infelicitat dels altres.
m'explico...?

dimecres, 28 d’abril del 2010

Abril

Ens deslliurem de les capes que l'hivern ens ha anat acumulant sobre el cos i la mirada: allà on fins fa poc només hi havia roba, ara ens redescobrim la pell adormida que la marinada i aquest sol d'abril s'apressaran a acaronar i a enrogir. Despertem del son de les hores fosques de la tarda i celebrem cada centímetre afegit a la nova llargària dels dies. Què fer-ne, de tot aquest excés de llum que se'ns acumula a les parpelles? Tancar els ulls, pintar-nos de vida i escriure la veu del sol, amb l'ajuda de les ombres, a tots llocs i sense faltes d'ortografia.

diumenge, 18 d’abril del 2010

Sucre

Contra la nit malsomniada, sobredosi de kellogg’s i xocolata. Escriure per ser, per existir. Escriure per articular paraules, encara que sigui amb els dits. Hi ha escletxes al cel, clivelles en aquesta pell de núvol gris blavenc per on el sol podria escolar-se, líquid i roent, i fregir el paisatge monòton de la finestra. Però no. Em capbusso a la llet amb cereals per intentar trobar altre cop el sentit a tots aquests dies. Per aprendre a escriure'ls. Si us plau, dues cullerades de sucre.

diumenge, 11 d’abril del 2010

Tangent

La meva ment s'embolica amb la fina línia que separa "tangent" de "tangible". Salta d'un significat a l'altre, tot jugant amb el petit matís que diferencia ambdues paraules. Que toca, o que pot ésser tocat. Suposo que, per transformar un concepte en l'altre, tot rau en l'interès que vulguis posar per tal que una possibilitat esdevingui un fet tangent o tangible.

divendres, 9 d’abril del 2010

Filtres

Acostumar-te a que la majoria d'allò que fas és un fracàs. Els resultats no acompleixen les teves expectatives. Acceptar que tot allò que en un primer moment fas esperant un resultat perfecte, aquell ideal que només resideix en la teva ment, no es tradueix en un resultat ideal sinó format per totes aquelles imperfeccions que et diuen que ets real. Et serveix per aprendre d'aquelles decisions errònies passades, però tot allò recorregut sembla quedar-te molt enrera. Les petjades ja li han passat per sobre i et costa revisitar-les per a aprendre com evitar aquelles imperfeccions que resideixen en tu. Potser ja tens un filtre que et fa veure com a normals aquells desenfocs o desenquadres de la vida.