La cobdícia és l’amor exagerat pel diner, especialment pels diners que no es tenen, això ho distingeix clarament de l’avarícia, que és precisament l’amor fora de tota lògica pels diners que es volen conservar. Són dues desviacions de la conducta que generalment s’agreugen amb l’edat i Europa, un continent vell i envellit, sembla haver caigut finalment en una fase de demència senil dominada per interessos malaltissos pels diners.
La cobdícia és el que ens ha portat fins al centre d’aquest laberint, del qual ara som incapaços de sortir-ne. Liderats per polítics cecs, dirigents escollits per la voluntat popular però que ja no dirigeixen res, hem arribat a la conclusió que els que ens manen de veritat són els membres dels consells d’administració de les institucions financeres i dels grans bancs, entitats cobdicioses per naturalesa.
El gran problema d’Europa és que no hem sabut donar el gran pas endavant, deixant de banda els orgulls nacionalistes particulars de cadascú, per fundar definitivament la gran Europa-nació, unificada a tots els efectes com els Estats Units d’Amèrica. Ara seria el moment de tirar endavant aquest projecte si no ens encegués la cobdícia.
I si comencem a pensar més enllà dels diners?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada