No desitjar rellotges de pulsera, ni més sabates ni més ulleres de pasta. Escapar-se de tota aquesta perfecció imperfecta, de tots aquests avions de paper que no arribaran mai a aterrar. I refugiar-me en la serenitat dels anys, en la densitat dels llibres, en la pau de la paraula ben escrita, del sentiment ben relligat. Mirar cap a una altra banda per fugir de disfresses i façanes i trobar el tacte fred del sol al vidre,refrescant la boca amb una mica de maria lluïsa fresca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada