La porta oberta

De tant en tant un té revel.lacions i decideix fer canvis. Envia emails, imprimeix fotos, canvia algun moble de lloc,un blog nou o fa un replantejament d'alguna cosa, per petita que sigui. Decideix, en definitiva, que no val la pena estar enfadat i fa una passa, avança, es mou, s'aixeca i obra la porta. Una porta petita i només dóna accés a un rebedor, però una porta al cap i a la fi. No és que n'esperi massa de la porta oberta, però potser té una mínima esperança que passi corrent d'aire, que deixi entrar més llum i que, d'alguna manera, canvii una mica la perspectiva. I resulta que, de tant en tant, aquest petit gest es converteix en un gest molt gran i el canvi acaba sent espectacular i tot plegat pren una dimensió que no es veia a venir ni de lluny.Aqui dons no tens cap dubte i pensas que es millor deixar sempre la porta oberta i obrir tambe la finestra