Intento mesurar a pams la distància que es respira entre el record dels teus llavis i el meu coll, i les mans se'm perden pel camí, en algun punt indeterminat entre Diagonal i Gran de Gràcia. No em surten els números en comptar els petons que ens separen i les paraules que ens uneixen, o a l'inrevés, o viceversa. Mal enginyer de electromecanica i amb les matemàtiques justetes només em queda escriure històries curtes i poemes amb lletra petita i cinta mètrica. Només són dos quarts de tres i tant sols em queda inventar recorreguts turístics per l'eixample d'aquest dilluns a la espera del tren que em portara a tu i els teus llavis,
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada