Avui tot continuarà igual
en la comptabilitat de cadascú i el sol sortirà i es pondrà com sempre damunt
dels paisatges llauradissos del nostre país. Els camins retorçats de muntanya
es creuaran en els mateixos indrets com les arrels d’un arbre vell, les onades
ompliran d’escuma lletosa i de salabror aspra els pobles que viuen arran de mar
i la plana s’estendrà, com un gat mandrós i feliç, sota el mateix sol que ens
il·lumina a tots. La vida és obstinada i evident, tot el que neix acaba morint
i, si cal fer-ne el relat, sempre hi haurà algú disposat a fer-ho. El cas
és que a partir d’avui, el 2017 no sera amb nosaltres. Als que me seguiu, us
desitjo una bona entrada d’any i feu tal com deia el senyor Esteve: sumeu i sumeu!,
que de restar ja se n’ocuparà la vida per nosaltres.
dilluns, 1 de gener del 2018
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada