Ens ha tocat viure una
època estranya, de grans excessos i infinites carències. Inundats permanentment
per un flux constant d’informació, som incapaços de destriar el gra de la
palla. Tota aquesta verborrea sistemàtica dels mitjans de comunicació de masses
ha acabat per fer-nos immunes a tot allò que realment importa.
La força omnipresent de les
imatges televisives ha esmorteït la nostra capacitat de reacció i les
ideologies polítiques han acabat –per sort o per desgràcia– empantanegades en
el marasme de la modernitat. Potser faríem bé de posar els ulls en blanc i
deixar-nos amoixar pel vent que passa entre les fulles del nostre jardi real o imaginari. A vegades em sembla
que tot ja està dit i que tot ja està escrit, però hi ha tres o quatre coses
que encara em
commouen. Potser viure és això, tenir encara la capacitat de
trontollar davant de les evidències, tenir la capacitat de sotragar-se quan les
certeses s’esmicolen sense remei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada