De petit volia ser arbre,
un faig o un roure, perquè un sempre té grans aspiracions. M’hauria agradat
sentir el pessigolleig de la molsa allà on la soca es posa en contacte amb la
terra, hauria estat feliç aplegant al meu voltant famílies de bolets
comestibles i hauria estès les branques, de riba a riba, només pel gust de
veure saltar els esquirols. Però els meus pares em van fer persona i vaig
arrelar en una llibreta de la
Caixa. Volia ser lliure i esventar les fulles amb l’alè del
migjorn, però vaig haver de pagar hipoteques i avalar crèdits, i en la meva
fusta mesquina només hi ressonà la remor del corc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada