Vivim immersos en un procés irrefrenable e insostenible de globalització. Les notícies volen per les xarxes a la velocitat de la llum i ens apropen fins a la nostra realitat diària altres realitats que, en una altre temps, ens hagués estat impossible assimilar més enllà del nostre context vital habitual. Tenim a l’abast un immens volum de coneixement, que creix exponencialment cada dia que passa.
En paral•lel a aquest procés, augmenta també el desconeixement de la realitat més propera. Molts de nosaltres ja som incapaços de saber reconèixer els noms dels arbres que ens envolten o dels ocells que canten a les nostres finestres. El nostre pòsit cultural, els inputs que reboten entre les nostres neurones estan definitivament colonitzats per marques comercials i per informacions prefabricades i pasteuritzades.
Ja ningú és capaç de recitar un poema sense llegir-lo, hem desaprès tots els números telefònics que abans marcàvem de memòria convençuts de l’eficàcia de les agendes dels nostres telèfons mòbils, ja no podem fer els més senzills càlculs matemàtics sense l’ajuda d’una calculadora i, fins i tot, aviat oblidarem els noms de les persones, perquè ja les reconeixeran els ordinadors per nosaltres. Algú dirà que ara podem utilitzar la nostra capacitat de raonament per a altres qüestions, però això encara està per demostrar.
De fet un dels problemes de l’home modern és que està aïllat de la realitat i només la percep a través d’uns mitjans que la filtren i la trien, i per tant ara més que mai ens és molt difícil discernir el que realment és veritat del que no ho és. En un món com és el nostre sempre ens sorprendrà que existeixi la veritat, una veritat més enllà de la esquizofrènia de la nostra època.
Tot això en fa pensar que es hora de passar de un Mon Millor a un Mon Millorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada