He acabat de llegir Aleph l'últim llibre del escriptor nascut a Brasil, Paulo Coelho. L'argument no és nou, la recerca d'un mateix....
El llibre m'ha submergit en una història fantàstica i m'ha ensenyat que és, precisament el perdó l'única forma de sanar les ferides que segueixen obertes. M'ha recordat que no he d’oblidar qui sóc, perquè el passat està present aquí i ara, igual que el futur. I sobretot, m'ha portat esperança, molta esperança a l'adonar-me que segueix havent somnis allà fora que somiar, històries que esperen a ser contades, personatges als quals donar forma, virtuosos que dormen a l'espera de tenir el valor suficient per a ser despertats…
“Sempre ens preguntarem les mateixes coses. Sempre necessitarem tenir la suficient humilitat per a acceptar que el nostre cor entén la raó per la qual estem aquí".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada