És curiós: estem molt connectats els uns amb els altres i tenim més accés a la informació que mai i, tanmateix, vivim encapsulats ignorant una bona part de la realitat. La que no és majoritària, global, important, sinó marginal, minoritària, local. I aquestes són etiquetes molt relatives. Per això gràcies al telediari estem informats de que s'ha comés un assassinat atroç a Tolosa però ignorem que moltes vides es perden a Vietnam per les mines antipersones,o que molts indis viuen en condicions infrahumanes en un país tan civilitzat com Canadà.
Són coses llunyanes, no ens toquen. Moltes vegades no és una qüestió de llunyania ni de nombre. És que la informació no s'encabeix en cap moda o és contrària als interessos dels qui mouen els fils.
No existeixen certes coses fins que no les patim de prop. No volem ser conscients de certes realitats, sobretot si impliquen patiment. Fins que et toca viure-les. Això és el que ens passa amb la pèrdua de la feina, la malaltia de una persona propera etc. Sembla que sigui una cosa que passa a altres, fins que ho vius en la teua pròpia família. I no és fàcil vèncer el sentiment d'impotència. Però no vull parlar de derrota ni de patiment, sinó de lluita i esperança
Són coses llunyanes, no ens toquen. Moltes vegades no és una qüestió de llunyania ni de nombre. És que la informació no s'encabeix en cap moda o és contrària als interessos dels qui mouen els fils.
No existeixen certes coses fins que no les patim de prop. No volem ser conscients de certes realitats, sobretot si impliquen patiment. Fins que et toca viure-les. Això és el que ens passa amb la pèrdua de la feina, la malaltia de una persona propera etc. Sembla que sigui una cosa que passa a altres, fins que ho vius en la teua pròpia família. I no és fàcil vèncer el sentiment d'impotència. Però no vull parlar de derrota ni de patiment, sinó de lluita i esperança
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada