Em construeixo una nova escalfor, a mida, ara que ja ha passat tot i la normalitat s'escampa lentament com la beixamel sobre els canelons. Un moment de manta i sofà amb llibres i sense televisió, només jo davant la idea de reprendre -again- el trajecte més curt entre casa i la feina els dies laborables i viure ordenadament en els espais que queden entre les coses que anoto a les llistes que van bastint els meus edificis, les meves hores. Perquè el temps amb què farcim el cos de vuit a tres s'escriu amb retolador i amb lletra que té pressa,per sortir corrents després del punt i seguit. Deixeu-me que escuri l'envàs del diumenge com a excusa per retardar el moment de plegar les peces de roba rentades d'allò que veritablement importa i guardar-les als calaixos de la memòria. Cinc minuts més, i després tot serà coixins de color carbassa i aquest passar pàgina que vol dir posar-se al llit i abraçar amb els peus la absència de la calidesa humana de qui va confeccionar els coixins.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada