Diuen que el temps és allò que passa quan no passa res, però la vida passa i el temps ens encalça. Passem els dies i els anys esperant tot i res, però, a vegades passa que la suma de tots els dies ens aporta la saviesa per continuar esperant, un any més. El temps gira constantment al voltant d’aquesta paradoxa.
Desitjo a tothom que els instants de felicitat superin amb escreix els altres moments en què el temps passa i no passa res. El temps és ànima i memòria, és una veritat canviant, però probablement és l’única veritat en la qual podrem creure sempre.
L’Epitafi de Seikilos és la composició musical completa més antiga que es coneix, es va trobar gravada en una làpida prop d’Efes i va desaparèixer l’any 1922. Més tard la van trobar en un jardí fent de suport a un test. Actualment es conserva en el Museu Nacional de Dinamarca. A la làpida hi ha aquesta frase: «Enlluerna mentre visquis i no t’afligeixis per res, perquè la vida és curta i el temps et furta les aspiracions».
Desitjo a tothom que els instants de felicitat superin amb escreix els altres moments en què el temps passa i no passa res. El temps és ànima i memòria, és una veritat canviant, però probablement és l’única veritat en la qual podrem creure sempre.
L’Epitafi de Seikilos és la composició musical completa més antiga que es coneix, es va trobar gravada en una làpida prop d’Efes i va desaparèixer l’any 1922. Més tard la van trobar en un jardí fent de suport a un test. Actualment es conserva en el Museu Nacional de Dinamarca. A la làpida hi ha aquesta frase: «Enlluerna mentre visquis i no t’afligeixis per res, perquè la vida és curta i el temps et furta les aspiracions».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada