En casa, quan tu no hi ets la remor somorta dels electrodomèstics en marxa en dona conversa. El frigorífic recita poesia en la llengua de Shakespeare mentre jo em dedico a llegir epílegs, com a solucionaries dels poemes que plantegen exercicis emocionals a les planes mig buides dels llibres. Ningú no esmenta l'efecte rentadora, ni el cop de foc artificial al bell mig del cervell que provoquen certes lectures. Perquè hi ha versos que esclaten, sentiments que s’animen i paraules que t'aclareixen la gola. I l'efervescència crea addicció. He decidit ignorar els pròlegs. A ningú li agrada que li expliquin el final de la pel•lícula.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada