No he fet números, o no n’he fet massa, però fa més d’un any que vaig començar a prendre mesures per controlar el consum d’electricitat a casa: la tisorada domèstica. He retallat moltíssim l’ús del forn, de la rentadora i d’altres electrodomèstics. He intentat fer això que se’n diu un ús eficient i responsable. Abans, incaut, posava la secadora sempre que plovia; ara la tinc gairebé només per a mirar-la, perquè prefeirexo penjar la roba a sobre dels radiadors o si fá bon temps a l’estenedor de la terrassa. En definitiva, lectures en mà, he pogut reduir el meu consum una miqueta. A curt termini, les meves restriccions han frenat el dèficit pressupostari domèstic anual, però veig que, a llarg termini, l’ús restringit ja no és cap solució, perquè a mesura que vaig limitant el meu consum, el preu dels quilowatts/hora. No vols caldo? Dues tasses! Penso que, en general, aquesta és la política de les elèctriques en temps de crisi: a més contenció del consumidor, més elevada és la tarifa. Tot un exemple, a petita escala, de com funcionen els mercats. Quant més t’apretes, més et foten. Arriba un moment, però, que ja no trobes d’on retallar i has d’extirpar el mal d’arrel: encendre les espelmes i sobretot, donar-te de baixa i enviar les sangoneres males putes a mamar de la séquia. Al temps….
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada