Sobreviure

La vida no és altra cosa que una mena de resistència, els que vivim sobrevivim. Ens esforcem cada dia a anar tirant, anar fent la viu-viu. La mort és el final, però no és la finalitat de la vida, l’objectiu de viure és l’assoliment de la felicitat. Per aquesta raó és important aprendre a viure, que de morir ja ens ho ensenyarà la naturalesa. Viure no té un mèrit especial, sobreviure –tal com estan les coses– té un punt d’excel•lència. Sobreviure és llevar-se cada matí en un llit amarat d’incerteses i, malgrat tot, desenganxar-se dels llençols xops de somnis i de malsons, i posar-se dempeus damunt la fredor del present que ens espera. Sobreviure és repassar cada dia la comptabilitat de la vida, restar pèrdues dels guanys i arribar a la conclusió que encara val la pena continuar en el perillós negoci de viure. Sobreviure és contemplar-se en un mirall i veure un paisatge encara per explorar. Sobreviure és menjar un entrepà de tonyina i plorar per un dels nostres que ens ha dit adéu. Sobreviure és caminar pels carrers de ciutats que encara no s’han llevat, és resar en la ignota llengua dels avantpassats i contemplar el sol sorgint de l’horitzó com si fos per primera vegada.