Evidentment jo no sóc exactament la persona adequada com per donar lliçons de paciència, els que em coneixen saben que no és una de les meves virtuts. La paciència bàsicament és acatar la lentitud del present. El còmic francès Pierre Dac deia que es necessita una paciència infinita per poder esperar allò que no acaba d’arribar mai. La paciència és una espera, un trànsit, del qual no ens en podem deslliurar i que més val acceptar d’entrada si no ens hi volem fer mal. El tren no arribarà abans per molt que remuguem.
Giacomo Leopardi en el seu immortal «Zibaldone» afirmava que la paciència és la més heroica de les virtuts «perquè precisament no té l’aparença d’heroisme». I és que la paciència no és exactament una virtut, la paciència és fer allò que està en les nostres mans, en el present, tot esperant que arribi un futur que ja no depèn de nosaltres.
Diu el refranero castellà “la paciència es la madre de la ciència” i Santa Teresa deia:”La paciència todo lo alcanza ….. Però jo sempre em recordo de la frase de la pel·lícula de Wody Allen: «L’eternitat es fa llarga, sobretot quan vas arribant al final».
Giacomo Leopardi en el seu immortal «Zibaldone» afirmava que la paciència és la més heroica de les virtuts «perquè precisament no té l’aparença d’heroisme». I és que la paciència no és exactament una virtut, la paciència és fer allò que està en les nostres mans, en el present, tot esperant que arribi un futur que ja no depèn de nosaltres.
Diu el refranero castellà “la paciència es la madre de la ciència” i Santa Teresa deia:”La paciència todo lo alcanza ….. Però jo sempre em recordo de la frase de la pel·lícula de Wody Allen: «L’eternitat es fa llarga, sobretot quan vas arribant al final».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada