Quan arriba aquest temps feixuc de Setmana Santa, sempre em pregunto en quin indret ens podríem trobar, creients i no creients, sense impostures ni disfresses, sense tradicions obscures i més obscurs dogmatismes. Estic disposat a avançar fins a la meitat del camí, de l’agnosticisme fins a un determinat punt d’espiritualitat, però qui em trobaré a la terra de ningú? Hauran estat capaços, els altres, de moure els seus peus un sol mil·límetre?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada