Sembla mentida, però la tardor ja s’ha instal·lat als semàfors, al tren, a les avingudes; ja és la tardor de la gent. Tot és tardor, els vestits d’estiu desapareixen i, als calendaris, les fulles dels mesos vençuts comencen a pesar més que els dies a venir. La claror s’escurça, la tarda cau vençuda abans d’hora i les deveses esmolen les seves urpes. La tardor s’esmuny per la finestra, com la vaga inquietud d’un desig complert.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada