Banyar-se en un riu, avui en dia, té quelcom d'extraordinari. Anys enrere, però, era tot un gest habitual a l'estiu quan escapàvem de casa i de la calor i posàvem rumb al racó del riu que havíem fet nostre a força de visitar-lo cada diumenge.
Avui l’aigua era freda però vaig estar a punt de donar-me un bany i he enyorat aquets temps d’un riu d'aigües ben clares. El meu pensament va tenir quelcom de bateig, o de renovació. O de tornada a aquells diumenges antics de còdols i pedres planes que saltaven fins a tres cops a la superfície abans d'enfonsar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada