Hi ha dies que és fàcil somriure. I no saps per què. Potser hi contribueix el fet que és divendres, que tenim permís per transgredir els horaris fixats entre setmana i això ens fa sentir una mica més lliures. O senzillament perquè en tenim tantes ganes que no podem reprimir les rialles efervescents i el bon humor de cap de setmana. No sé per què però aquest vespre, assegut al sofà de casa he gaudit amb la meva filla de una bona sessió de cine i patates fregides, com si fos la primera vegada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada