Tot s’acaba, som éssers temporals i el temps és la mida de totes les coses. Després d’agost tothom torna a encarar la vista cap al futur. S’acaben les vacances, fins i tot pels que no treballen.
Arriba l’hora de mirar-nos al mirall amb ulls crítics i de provar-nos la roba d’entretemps. Comencen a entrar cartes a la bústia que el carter guardava a la seva bossa i ens adonem que el banc encara no s’ha oblidat de nosaltres.
El temps és una roda que gira i quan arriba la fi de l’estiu la vida ens dona una puntada de peu i ens empeny cap endavant. Aleshores ens adonem que la morenor de la nostra pell és efímera i que la blancura del cos ens farà oblidar el mar i la sorra de la platja. Ara cal tornar a la realitat, i viure el setembre
Arriba l’hora de mirar-nos al mirall amb ulls crítics i de provar-nos la roba d’entretemps. Comencen a entrar cartes a la bústia que el carter guardava a la seva bossa i ens adonem que el banc encara no s’ha oblidat de nosaltres.
El temps és una roda que gira i quan arriba la fi de l’estiu la vida ens dona una puntada de peu i ens empeny cap endavant. Aleshores ens adonem que la morenor de la nostra pell és efímera i que la blancura del cos ens farà oblidar el mar i la sorra de la platja. Ara cal tornar a la realitat, i viure el setembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada