Aquest divendres comença la campanya electoral per a elegir els nous membres del Parlament de Catalunya. Les campanyes electorals són períodes de temps en el qual la realitat política del país s’accelera com en aquelles pel•lícules mudes de cinema, però després tot tornarà a avançar a velocitat de creuer. Els ciutadans es llevaran cada dia amb les preocupacions diàries a la butxaca, els vells continuaran mirant el cel amb recança i els joves el futur amb indiferència.
Potser no haurà canviat res de substancial, perquè ningú té una vareta màgica per a solucionar una situació de crisi econòmica greu, molt més enllà de la nostra petita nació dels catalans La gent que treballa haurà de continuar treballant i els aturats seguiran buscant feina. Els ajuntaments començaran a posar-se en alerta per a unes eleccions que els hauran de renovar pel mes de maig, s’asfaltaran carrers, es canviaran bombetes dels fanals més oblidats i es donarà corda als escombriaires que fins ara anaven a mig gas. El país continuarà estès sobre els replecs del mapa, els núvols aniran i vindran, els rierals s’ompliran sobtadament de pluja o potser arribaran temps de sequera. Els trens continuaran transportant funcionaris i treballadors, estudiants i jubilats, els televisors vomitaran novament programes per a retardats mentals i els camps de futbol s’ompliran per a poder gaudir, com a mínim, d’un partit del segle cada setmana. El Barça guanyarà la lliga, o potser no, i un president de la Generalitat haurà de continuar obrint la porta a la realitat, més enllà de les quimeres electorals.
Potser no haurà canviat res de substancial, perquè ningú té una vareta màgica per a solucionar una situació de crisi econòmica greu, molt més enllà de la nostra petita nació dels catalans La gent que treballa haurà de continuar treballant i els aturats seguiran buscant feina. Els ajuntaments començaran a posar-se en alerta per a unes eleccions que els hauran de renovar pel mes de maig, s’asfaltaran carrers, es canviaran bombetes dels fanals més oblidats i es donarà corda als escombriaires que fins ara anaven a mig gas. El país continuarà estès sobre els replecs del mapa, els núvols aniran i vindran, els rierals s’ompliran sobtadament de pluja o potser arribaran temps de sequera. Els trens continuaran transportant funcionaris i treballadors, estudiants i jubilats, els televisors vomitaran novament programes per a retardats mentals i els camps de futbol s’ompliran per a poder gaudir, com a mínim, d’un partit del segle cada setmana. El Barça guanyarà la lliga, o potser no, i un president de la Generalitat haurà de continuar obrint la porta a la realitat, més enllà de les quimeres electorals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada