Les distàncies s'endolceixen quan, entre els dos punts, no hi ha agendes ni horaris. Quan, davant els ulls, només s'estén la planúria del descans o de les vacances, sense cims de pendents pronunciats o vols d’avio de matinada amb rutines i fites de treball com obstacles que entorpeixin el paisatge. La distància més dolça entre dos punts es recorre sol o amb bona companyia. Amb la mirada perduda dins de qualsevol record o enredats entre les pàgines d'un bon llibre. Però els quilòmetres tenen gust a sucre morè quan al capvespre, en desfer-los de tornada cap a casa, reduïm totes les distàncies, dolces o salades, fins a tenir-les a frec de pell .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada