Ametller

Les branques es dispersen en l’aire fred del matí. Cada branca és un braç, una mà, un dit, que assenyala cap a un indret diferent, i en cada brot ha nascut una flor hermafrodita. L’ametller ha il·luminat el paisatge hivernal, entre la grisor de les pedres i el pansiment dels marges. En la llunyania, el serrell blanquinós de les muntanyes es confon amb els núvols erràtics i una capa d’eternitat s’escampa, gota a gota, lliscant pels filats de les tanques i damunt les fulles dels matolls. L’ametller solitari esperarà que passi la primavera per covar els seus fruits i oferir-los als déus d’una nova tardor.