A vegades en aquest país
tot ens sembla petit, modest i apamat. No tenim muntanyes molt altes, ni rius
cabalosos, si els mesurem a escala continental. Vivim discretament en un racó
de món i no destaquem en cap rànquing important. El mapa del nostre país el
podem desplegar completament en la tauleta de nit i la meitat del qual el
desaprofitem amb una massa de color blau clar on només posa “Mar Mediterrània”.
En un racó de la costa,
entre l’agulla de la platja del Castell i les primeres urbanitzacions de
Calella de Palafrugell, sempre m’ha sorprès una taqueta minúscula a una ungla
de distància del Cap de Planes. A vegades ni tan sols hi ha lloc per a ficar-hi
el nom, perquè els pedruscalls són petits, però el nom és llarg: “Ses illes
Formigues”. Són setze illots poblats per gavines i corbs marins, i en el fons
de les seves aigües només hi floreix la gorgònia, això sí, amb fulles de color
porpra, vermell o groc, que s’alcen en forma de ventall.
En el cas de ser planeres i
no rugoses, amb prou feines s’hi podria jugar un partit de futbol en la més
gran d’aquestes roques, i els dies de mala mar ni un racó de la seva geografia
s’estalvia de ser esquitxat per les onades, vinguin d’on vinguin. Un petit far
corona 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada