Viure i tenir-ne consciència

Una persona molt especial per mi que es defineix com amiga i de la qual estic aprenent moltes coses, sempre em diu que ella el que vol es viure, gaudir d’aquesta vida perquè son quatre dies dels quals, tres plou.

Per circumstàncies familiars que he viscut fa poc, cada vegada estic mes d’acord en aquesta filosofia que l’empenta cap endavant.

Però també penso a vegades que viure no deixa de ser una vulgaritat, vull dir que generalment no té res d’excepcional. Dic això perquè els cucs de terra que son animals triploblàstics a algú li pot semblar una meravella i evidentment son éssers vius, però s’alimenten d’excrements que troben en la terra i què voleu que us digui? Jo no els trobo precisament excepcionals.

Tot allò que no és mort, viu; tot allò que no és inert, viu. El que ja és més complex és tenir-ne consciència.

Viure és conjugar els verbs en primera persona, viure és sentir l’escalfor del sol en un fred dia d’hivern com avui i tremolar recordant tot allò que ja no és, però que encara batega a través dels mots i de les imatges. Viure és anar afegint espelmes a un pastís cada vegada més magre i mirar al voltant i ser conscients de la soledat que, malgrat tot, sempre ens acompanya. Viure és mirar cap al futur i aclucar els ulls per no enlluernar-nos, perquè el sol sempre surt pel costat del futur.

Viure és anar fent, anar tirant, és llegir un llibre amb els dits tremolosos d’emoció per tot allò que no sabem i que volem saber. Viure és prendre una tassa de te i mirar per la finestra un ocell que passa en la llunyania. Viure es compartir un sopar amb els amics i desprès prendre una copa escoltant una bona cançó. Viure és assaborir un somriure, una mirada, un silenci. Viure és fer camí, viure és perdre el temps, viure és menjar el pa de cada dia i estimar la terra que palpita sota les nostres sabates.

Viure no és un mèrit, morir tampoc. El mèrit és saber explicar per què vius i acceptar que pots morir en qualsevol moment. Viure és tenir ganes de viure, amb totes les conseqüències que això comporta. Viure és contemplar com el món gira, com passa la vida pel davant. A vegades viure és aturar-te, enmig del fang, per no haver de trepitjar un innocent cuc de terra que lluita per continuar vivint.