Gintònic

Darrerament ha ressorgit la moda del gintònic. Després d’uns anys erràtics en què la gent es donava al cubata i cerveses, ara tornem als fonaments, a les arrels de la nit discotequera, però ara rodejats d’una aura de bon gust refinat. Evidentment no n’hi ha prou amb exigir un gin tònic com abans, ara s’ha de fer amb coneixement de causa. S’ha d’especificar la marca de la ginebra i la de la tònica, no s’hi val qualsevol cosa! Te l’han de servir en copa i amb un afegitó vegetal per acabar de fer la cosa. Els grans especialistes en el tema els proven amb els ulls tancats, com qui beu directament de la mel dels déus.Però el gintònic en el fons és només una excusa, tots ho sabem, és com si diguéssim...una nova comunió social que passa inexcusablement per aquesta mena de rituals. El fons de la qüestió continua inalterable: tu no ets ningú si no et relaciones socialment allà on s’espera que et relacionis. Si no surts de nits i no et tractes braç a braç amb determinada gent, professionalment no seràs mai ningú. Poc importa el teu currículum, la teva vàlua, sempre seràs un sospitós. Per tant, i per molt que el ronyó es queixi i que el cos em demani descansar, aquest estiu de crisi galopant me l’hauré de passar bevent gintònics a dojo si vull sobreviure una temporada més...