Ho se em faig pesat pero demà divendres comença oficialment la campanya per a les eleccions municipals. Els electors potencials dels municipis de Catalunya estan cridats a escollir els seus representants i, indirectament, els seus alcaldes i, més indirectament encara, els presidents de les quatre diputacions catalanes. Els carrers i les xarxes socials aniran plens de candidats somrients i d’agitadors professionals amb tota mena de materials promocionals.
No és cap novetat, una vegada més es fan a Catalunya unes eleccions sense haver aprovat una llei que desenvolupi i que reguli la divisió territorial del país, novament haurem de tornar a constituir unes diputacions que no serveixen per a res, només per a finançar de sota mà als partits polítics, i, també, haurem de veure com es posposa sine die una normativa clara que reguli el finançament i el funcionament democràtic dels partits polítics.
És trist veure la incapacitat manifesta dels polítics del nostre país per posar-se d’acord, o per tenir la valentia política de tirar endavant ni una d’aquestes coses que acabo d’esmentar. Després de més de trenta anys de democràcia ningú ha estat capaç de posar ordre en cap d’aquests aspectes que afecten tant clarament al funcionament essencial del sistema democràtic. Després de més de trenta anys de democràcia parlamentaria a Catalunya ni tant sols hem estat capaços d’aprovar una llei electoral.
Vist el panorama i, després de comprovar que el nou govern “dels millors” també és incapaç de plantejar solucions a aquests problemes, l’únic que ens queda per esperar és que un tsunami polític ens sacsegi a tots plegats i ens obligui a actuar. El problema d’aquesta mena de sacsejades és que saps com comencen i mai com acaben. Depèn de com vagi aquestes eleccions ens podem trobar amb moltes sorpreses, algunes de molt desagradables i la culpa serà, a hores d’ara, de tothom.
No és cap novetat, una vegada més es fan a Catalunya unes eleccions sense haver aprovat una llei que desenvolupi i que reguli la divisió territorial del país, novament haurem de tornar a constituir unes diputacions que no serveixen per a res, només per a finançar de sota mà als partits polítics, i, també, haurem de veure com es posposa sine die una normativa clara que reguli el finançament i el funcionament democràtic dels partits polítics.
És trist veure la incapacitat manifesta dels polítics del nostre país per posar-se d’acord, o per tenir la valentia política de tirar endavant ni una d’aquestes coses que acabo d’esmentar. Després de més de trenta anys de democràcia ningú ha estat capaç de posar ordre en cap d’aquests aspectes que afecten tant clarament al funcionament essencial del sistema democràtic. Després de més de trenta anys de democràcia parlamentaria a Catalunya ni tant sols hem estat capaços d’aprovar una llei electoral.
Vist el panorama i, després de comprovar que el nou govern “dels millors” també és incapaç de plantejar solucions a aquests problemes, l’únic que ens queda per esperar és que un tsunami polític ens sacsegi a tots plegats i ens obligui a actuar. El problema d’aquesta mena de sacsejades és que saps com comencen i mai com acaben. Depèn de com vagi aquestes eleccions ens podem trobar amb moltes sorpreses, algunes de molt desagradables i la culpa serà, a hores d’ara, de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada