La mare d’en Forrest Gump deia que «la vida és com una capsa de bombons, mai saps quin et tocarà». Però potser la millor definició de la vida és la del metge francès Xavier Bichat, quan afirmava que «La vida és el conjunt de funcions que resisteixen a la mort». Viure, sobretot, és aquest desig de continuar vivint i la mort simplement és un dels seus extrems, l’objectiu de la vida és la recerca continuada i irrefrenable de la felicitat.
Ningú ens ensenya a viure, les coses més simples les donem per sabudes, només ens preocupem pels grans conceptes abstractes i per les complexitats tecnològiques que ens envolten. Ningú ens diu com hem de ser feliços i encara que algú ho fes, probablement no acceptaríem mai aquesta mena de lliçons. Qui ens ha de dir com hem de viure? No n’han de fer res, es cosa nostra, de cadascú, a casa seva no hi entra ningú a posar lleis, només faltaria.
Però cada vegada vivim en una societat més complexa, el que fem en aquest costat del món retruny automàticament a les antípodes, els rebels libis disparen contra els avions de Gadafi mentre escolten amb la ràdio del seu mòbil els resultats de la lliga italiana de futbol i una nena d’Olot, que gaudeix d’un Erasmus a Roma, es pensa que la vida és la trama d’una pel•lícula americana, d’aquelles que acaben sempre amb final feliç.
Erasme de Rotterdam, va deixar dit que «L’essència de la felicitat consisteix en acceptar ser el que ets».
Ningú ens ensenya a viure, les coses més simples les donem per sabudes, només ens preocupem pels grans conceptes abstractes i per les complexitats tecnològiques que ens envolten. Ningú ens diu com hem de ser feliços i encara que algú ho fes, probablement no acceptaríem mai aquesta mena de lliçons. Qui ens ha de dir com hem de viure? No n’han de fer res, es cosa nostra, de cadascú, a casa seva no hi entra ningú a posar lleis, només faltaria.
Però cada vegada vivim en una societat més complexa, el que fem en aquest costat del món retruny automàticament a les antípodes, els rebels libis disparen contra els avions de Gadafi mentre escolten amb la ràdio del seu mòbil els resultats de la lliga italiana de futbol i una nena d’Olot, que gaudeix d’un Erasmus a Roma, es pensa que la vida és la trama d’una pel•lícula americana, d’aquelles que acaben sempre amb final feliç.
Erasme de Rotterdam, va deixar dit que «L’essència de la felicitat consisteix en acceptar ser el que ets».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada