Diu *Murakami a "Tòquio *blues" que "la vida és com una caixa de galetes. En una caixa de galetes hi ha moltes classes diferents. Algunes t'agraden i unes altres no. Al principi et menges les que t'agraden, i al final només queden les que no t'agraden. Doncs jo, quan l'estic passant malament, sempre penso: "Haig d'acabar amb això al més aviat possible i ja vindran temps millors." Perquè la vida és com una caixa de galetes"
Per sort, pertanyo a aquest estrany grup de persones que es mengen primer les galetes "no tan bones" i deixen per al final les millors, per poder gaudir i assaborir-les amb més calma...sempre he pensat que les coses bones es fan esperar…
Per sort, pertanyo a aquest estrany grup de persones que es mengen primer les galetes "no tan bones" i deixen per al final les millors, per poder gaudir i assaborir-les amb més calma...sempre he pensat que les coses bones es fan esperar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada