Davant seu, totes les expectatives. La perspectiva esbojarrada d'imaginar per un moment que tot és possible. La música, a tot volum a la Marina de Madeira; el cos es mou, segueix el ritme, comença a ballar. Se sent com si tingués vint anys. De fet, el cos respon com si s'hagués aturat a aquella edat. La cendra a les fosques, s'uneix al ritual. Em sento com un enginyer d'estructures impossibles i topògraf aficionat, estudio la teva superfície lunar amb un cor que sobreviu a tots els incendis forestals.Te sents viva, lleugera, lliure, infinita, sensual. la felicitat: t'assalta quan menys t'ho esperes, a qualsevol cantonada d'un vespre de divendres, per recordar-te que no s'ha oblidat de tu. I donar-te els millors somriures, ara que jo t’estic mirant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada