No més histories sense color. No més angoixa de aeroport. Fugir de les històries de pàgines tristes amb cobertes de pseudofelicitat. Voler tornar a casa. I arribar i obrir la porta i trobar el llum encès i la casa que fa olor a llar i a vida. No més vespres de sopars amb cors buits i pensaments que esdevenen paraules mudes, absurdes, quan obrin la boca per mastegar la soledat. A aquestes alçades encara hi ha colors i conceptes que no sé vocalitzar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada