Comença el meu particular descens als inferns. Sense donuts ni cartera, únicament amb la PDA plena de cançons rialleres, em sorprenc a mi mateix desitjant seure’m, i entre cançó i cançó comptar tots els petons de bon dia que se m’han marcit als llavis, pensar quin llibre salvaria d’un incendi, trobar allò tan imprescindible que m’enduria a una illa deserta. O intentar esbrinar quantes paraules d’amor es poden encabir en un gigabyte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada