De petit m’agradava pujar als arbres. Enfilar-m’hi i romandre quiet, amagat entre les branques. En recordo un, on passava tardes senceres imaginant-me vestit de fulles i escoltant bocins de converses alienes d’ocells i de persones. M’agradaria tornar a trobar un arbre com aquell. Ben alt. Esbrinar quina olor fan les flors d’oceans. I créixer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada